Recolliment Creatiu

Després d’algun temps sense escriure en la pàgina web i sense proposar tallers o Nits de l’Oracle, m’agradaria compartir amb vosaltres que ara mateix estic dedicant-me a un projecte creatiu molt significatiu per a mi.
Com a art terapeuta, crec que la pràctica artística és el fonament que sostén la pràctica terapèutica, així com la vivència dels propis processos personals, amb presencia i creativitat. Són dos aspectes importantíssims perquè hi hagi coherència en l’exercici professional.

Per una altra banda, aprofito aquest moment de recolliment creatiu per profunditzar les meves recerques i estudis en l’àmbit que ha anat donant forma a la meva activitat art terapèutica: el paper de la mirada simbòlica a través de llenguatges universals com la Mitologia i els Arquetips.

Els que acompanyeu el meu treball coneixeu la importància del recurs que és el joc amb l’Oracle, amb la seva qualitat lúdica, el seu potencial revelador i alguna cosa de carismàtic, que apel·la a la màgia de la connexió amb nosaltres mateixos i amb la Vida. Segueixo profunditzant i experimentant amb aquesta eina que m’apassiona i aquest moment passa també per construir la manera – creativa, artística, autèntica – de compartir amb més persones el seu potencial terapèutic i transformador.

Us incloc a tots i totes en aquest procés de noves gestacions, amb confiança i gratitud.
Recordo, als que no esteu a la llista de Acompanyament Creatiu, que per poder comunicar-me amb vosaltres a través de correu electrònic us heu de subscriure:

https://mailchi.mp/e00b89e7863b/verapaulino

 

 

Pintura de Georgia O’Keeffe

L’Oracle, l’entrega

L’Oracle ens parla d’un moviment còsmic, una força de Vida que ens transcendeix, un ordre natural i diví que ens demana humilitat i acceptació. És un moviment que funciona com una neteja profunda de tot allò que pot estar estanyant, de les creences, patrons, hàbits que ens impedeixen avançar, de les emocions i pensaments tòxics que ens bloquegen. Si hem sentit caos en les nostres vides, l’Oracle ens demana que col·laborem en la neteja còsmica, en comptes de resistir-nos-hi. Col·laborar-hi impli-ca ocupar-nos de la nostra part: discernir el que s’ha de llençar, deixar anar el que ja no ens dona ale-gria, el que ja no ens pertany i que està impedint la circulació d’energia vital. Implica, potser, re visi-tar el passat, amb molta compassió i amor propi, per recuperar alguna part de nosaltres que es pot haver quedat enrere, bloquejada en alguna situació que ens va fer mal. I implica reconèixer la força de la Vida que actua més enllà de la nostra voluntat – en els cicles, en la naturalesa, en l’Univers, – i ser-li devots , rendir-nos i fluir amb ella. Sintonitzar la nostra voluntat amb aquest poder més gran és un acte d’humilitat que ens enforteix, i un acte alliberador que ens retorna la nostra essència. Aquí és on resideix la verdadera Autonomia.

Creixem més enllà d’una actitud infantil de carència i dependència que pauta la nostra forma d’estar en el món, la nostra forma de vincular-nos. Creixem per la consciència que podem auto sostenir-nos i ja no hem d’estar en la vida com eterns infants desemparats que sabotegen els nostres projectes i relacions. Justament perquè sortim de la polaritat de l’omnipotència quan ens rendim a la força de la Vida que ens a travessa, quan ens entreguem totalment al moviment còsmic que ve contrariar allò que creiem que volem, però que, en el fons, ve sempre per donar-nos allò que realment necessitem. El do concedit amb aquest acte d’entrega i de confiança és una consciència de Plenitud.

És com una bretxa que s’obre perquè puguem començar a sentir abundància en les nostres vides. Una abundància real, basada en la connexió amb la Vida, quan desistim d’anar contra la marea, quan parem de xapotejar fins a l’exhaustió en sentiments d’escassetat. Recuperant la força de la pròpia Autonomia i d’una sensació de Plenitud, alguna cosa dins nostre pot tornar a suavitzar-se, a obrir-se. Podem permetre que es derroquin els murs i que caiguin les màscares que ja no necessitem per prote-gir-nos i aconseguir una autèntica connexió amb tot el que tenim al nostre voltant. En aquest estat d’obertura, la Vida podrà trobar-nos i podrà estimar-nos. En aquest estat d’obertura estarem prepa-rats per rebre-La.

 

Oracles
The lover and the beloved, Rumi Oracle, Alana Fairchild
Gates of Heaven, Kuan Yin Oracle, Alana Fairchild
The dance of the planets, Journey of love, Alana Fairchild
La oración, Archangel Michael, Doreen Virtue
Divine Order, Magdalene Oracle, Toni Salerno
Karmic Grace, Crystal Mandala Oracle, Alana Fairchild
Princess Charming, Soulful Woman, Shushann Movsessian and Gemma Summers

 

L’Oracle
A l’Antiguitat consultar l’Oracle era un acte natural de buscar orientació, perquè pels antics la relació amb el misteri era natural – els seus déus i deesses els ajudaven a donar sentit a l’inexplicable i un cert ordre al caos propi de l’existència humana.
Avui dia, l’idea que tenim d’espiritualitat, la nostra relació amb el que ens transcendeix, està plena d’ambigüitats i d’un escepticisme que emmascara la nostra eterna por del desconegut.
En els meus processos d’experimentació com a art terapeuta he descobert en els Oracles una eina de gran riquesa i potencial – a nivell terapèutic, creatiu, lúdic i espiritual – i he creat aquest projecte per a treballar amb l’Oracle a partir de mètodes art terapèutics.

És un recurs que vinc explorant en aquests últims anys i que és font de nutrient i inspiració i, en aquest sentit, em proposo compartir-lo de manera més àmplia, més enllà de l’espai de les meves consultes i tallers.
Així, mensualment, comparteixo un text escrit a partir d’un missatge de l’Oracle per tots nosaltres. Un text resultant d’un procés creatiu en què les imatges, els mites, els símbols de diferents cartes es transformen en paraula. No pretenen «endevinar» res, sinó inspirar cadascú de nosaltres en la creació del seu futur.

És un projecte experimental, que es construeix de forma orgànica.
Un projecte per a compartir la inspiració de l’Oracle i el seu potencial sanador i creatiu.
Per anar reconciliant les ambigüitats, internes i externes, i les meves pròpies resistències sobre el que és un Oracle.
I per a seguir experimentant i investigant les fronteres de l’artístic, del misteri, de l’atzar, de la intuïció, de la comunicació. D’allò que és la consciència compartida on tots estem d’alguna manera connectats, i en què les accions d’un tenen repercussions que ens afecten a tots.

 

Pintura de Simon Kenny

Enamorar-se

Vivim en una societat tan enfocada cap als resultats que no sabem gaudir certes coses si no hi veiem el perquè, la finalitat, la utilitat. I sobretot si no sabem amb antelació cap a on ens portarà. Però això, no ho sabrem mai.
Enamorar-nos d’algú és una cosa per ser gaudida independentment del que pugui passar amb aquesta persona, perquè enamorar-nos ens revitalitza.
Quan ens enamorem ens sentim més actius, el nostre cos i les nostres emocions estan més presents i desperts i, conseqüentment, més oberts i receptius.
És com si la vida tingués, de sobte, més colors, ens fixem en detalls i podem apreciar coses que abans potser ens passarien desapercebudes. Estem més atents i sensibles.
Tot això és com una onada de renovació de la nostra energia, una onada que ve i ens sacseja de l’estagnació i de la immobilitat emocional a la qual arribem en alguns moments de les nostres vides. Una onada que ens desperta pel que hi ha al nostre voltant. Perquè quan ens enamorem sentim més el nostre cos, el cor ens batega més fort quan la persona estimada ens parla, o quan la trobem en un lloc inesperat. Les cames tremolen si ens toca… Somriem quan sentim per casualitat una música que ens recorda el nostre sentiment… És com si tot el món ens donés senyals, ens reflectís aquest estat d’enamorament.
És un canvi energètic que té l’efecte positiu de «netejar-nos» d’emocions tòxiques i de remoure tota l’energia que pugui estar bloquejada degut a dols passats. Per això hem de permetre’ns gaudir de l’enamorament, saber apreciar i aprofitar el seu efecte revitalitzant.

Però també cal dir que moltes vegades no podem realment gaudir del fet de sentir-nos enamorats. Tenim la tendència d’avançar-nos al que pugui estar passant en el present i ens projectem en el futur per tal d’anticipar el que podrà passar. Quan fem això ens desconnectem dels nostres sentiments i ens tornem presoners de les nostres ments. I a les nostres ments no els interessa sentir, i sí saber: «Serà que un dia m’estimarà? S’haurà fixat en mi? Sabrà que existeixo? Oh! i si s’adona del que jo estic sentint?! Quina vergonya! Tindrà xicota? Quin serà el seu signe? Ara ja sé que hi va al gimnàs els dijous. Hi serè cada dijous. O millor, no hi tornaré mai més i aturaré aquesta bogeria tan fora de lloc!»
És inevitable. Aquí sortim de la màgia del sentiment i comencem a jutjar-lo, a intentar controlar-lo, a intentar controlar la situació. Perquè davant de la intensitat del que sentim ens resulta molt difícil sostenir la incertesa del que podrà, o no, passar.
Però part de la màgia d’enamorar-se és justament no saber. Quan sentim i podem aguantar el no saber estem més en el cos i en el cor i, conseqüentment, generem salut. L’energia de l’enamorament és una energia de creació i, amb saviesa podrem aprofitar-la i canalitzar-la a favor nostre, independentment de com es desenvolupi la relació. Per tal d’aprofitar-la cal permetre els sentiments, permetre que flueixin dins nostre com si fossin aigües. I cal apreciar la intensificació sensorial i emocional que pot desconcertar-nos, perquè ens fa sentir diferents, perquè porta caos a les nostres vides tan ben organitzades. Però d’això es tracta, de rebre aquest caos temporari amb el cor obert, de despertar de la torpor i de la passivitat i sentir-nos partícips actius i creadors de les nostres vides.

 

Detall de la pintura “La dansa”, de Rassouli

L’Oracle, Habitar profunditats

Somiar és la nostra capacitat d’aventurar-nos en els inquiets desitjos del nostre cor. És entrar en el món de la imaginació sense por de perdre’ns, navegar onades de possibilitats i travessar amb coratge tota la intensitat.
Somiar no té la consistència ni el pes de la voluntat. No té la lògica ni el sentit pràctic dels objectius. No té la definició ni l’enfocament dels propòsits. Somiar és un lloc on tot és possible, amb els colors del desig, el brill de la màgia i la calor de la passió.
És un lloc per les vides secretes, per experimentar-nos diferents, per expandir la idea que tenim de nosaltres mateixos.

L’Oracle ens invita a somiar. Els somnis són la llavor de la creació, l’ingredient màgic perquè les nostres vides tornin a tenir sabor, el conjuro per trencar el desencant.
Hi ha moments en els quals no hem de fer res, i millor estar-nos quiets i observar. És de la quietud que sortirà l’espai per poder somiar.
L’Oracle ens diu que és el moment de recuperar l’encant. És el moment de parar d’esforçar-nos tant per mantenir les nostres vides en l’eix. Parar d’esforçar-nos tant per mantenir el mateix ordre, els mateixos contorns, les mateixes dinàmiques. Intentem condicionar les nostres possibilitats. Intentem restringir el nostre camí. Intentem controlar els resultats de tot. Intentem resistir al canvi. Intentem fins a l’exhaustió.
Realment necessitem sucumbir, sense gota d’energia, en l’intent de retenir el flux de la vida? Realment necessitem ser enderrocats per poder rendir-nos a la força de la Creació?
Ens resistim perquè la Creació suposa el canvi de formes que intentem, tant com podem, evitar. És el desconegut que ens fa por, la incertesa que ens inquieta. I seguim creient que ho podem tot i que tot passa per la força de la nostra voluntat i per l’esforç del nostre control. No passa. No ho podem tot.
Però podem somiar. Podem submergir-nos en les mateixes profunditats on es gesta el canvi, on es gesten les noves formes que volen manifestar-se, on es gesta nova vida. Allà els nostres somnis estaran en sintonia amb el gran somni que la vida té per nosaltres.
Estem massa acostumats a habitar només al món de la superfície. Passem el nostre temps xipollejant les aigües rases i ens espanta la foscor de les aigües profundes. Fins que en algun moment som empesos. Fins que la vida decideix posar-nos al davant els monstres més horribles, lletjos, irritants, perquè ens atrevim a capbussar-nos. Perquè puguem entrar en aquell lloc on ells viuen i reconèixer els seus rostres reals. Perquè puguem reconeix-los com els nostres llocs no explorats.

Som molt més del que podem concebre, tenim arrels llargues, amples, immenses, perquè la Terra ens sostingui. Si passem tota la vida a la superfície… quant quedarà per conèixer… Si passem tota la vida intentant mantenir-ho tot igual… quant quedarà per viure…
La profunditat és un lloc a conquerir. Un lloc que hem de travessar per emergir renovats, sencers, amb la capacitat de brillar.
L’Oracle ens invita a entrar. Entrar en l’aventura, entrar en la travessia, entrar en la màgia de totes les transformacions. Entrar en aquell lloc on podem observar, intuir i somiar. Entrar en el ventre de la vida que vol més vida, que gesta noves formes i troba els nostres somnis per poder-los manifestar.

 

Text inspirat en els següents Oracles:
Amaterasu, el Oráculo de la Diosa, Amy Sophia Marashinsky
Blood Angel, Rumi Oracle, Alana Fairchild
Temple of black obsidian, Isis Oracle, Alana Fairchild
Dream a little, Journey of love, Alana Fairchild
Serendipity, Magdalene Oracle, Toni Carmine Salerno
Su intuición es pura, Archangel Michael, Doreen Virtue
Cernunnos, Gods and Titans, Stacey deMarco

 

L’Oracle
A l’Antiguitat consultar l’Oracle era un acte natural de buscar orientació, perquè pels antics la relació amb el misteri era natural – els seus déus i deesses els ajudaven a donar sentit a l’inexplicable i un cert ordre al caos propi de l’existència humana.
L’espiritualitat, i la nostra relació amb el que ens transcendeix, és a dia d’avui plena de dubtoses associacions, d’ambigüitats i d’un escepticisme que emmascara la nostra eterna por del desconegut. El resultat és una profunda fam espiritual – som una societat desnodrida i desemparada, i la conseqüència esdevé en símptomes com l’ansietat i les addicions.

En els meus processos d’experimentació com a art terapeuta he descobert en els Oracles una eina de gran riquesa i potencial – a nivell terapèutic, creatiu, lúdic i espiritual – i he creat aquest projecte per a treballar amb l’Oracle a partir de mètodes art terapèutics.

És un recurs que vinc explorant en aquests últims anys i que és font de nutrient i inspiració i, en aquest sentit, em proposo compartir-lo de manera més àmplia, més enllà de l’espai de les meves consultes i tallers.
Així, mensualment, comparteixo un text escrit a partir d’un missatge de l’Oracle per tots nosaltres. Un text resultant d’un procés creatiu en què les imatges, els mites, els símbols de diferents cartes es transformen en paraula. No pretenen «endevinar» res, sinó inspirar cadascú de nosaltres en la creació del seu futur.

És un projecte experimental, que es construeix de forma orgànica.
Un projecte per a compartir la inspiració de l’Oracle i el seu potencial sanador i creatiu.
Per anar reconciliant les ambigüitats, internes i externes, i les meves pròpies resistències sobre el que és un Oracle.
I per a seguir experimentant i investigant les fronteres de l’artístic, del misteri, de l’atzar, de la intuïció, de la comunicació. D’allò que és la consciència compartida on tots estem d’alguna manera connectats, i en què les accions d’un tenen repercussions que ens afecten a tots.

 

Pintura “Blue Circus”, Marc Chagall

L’Oracle – Integritat i Rebel·lia

El món intentarà sempre domar-nos, civilitzar-nos i modelar-nos. «Què s’espera de nosaltres? Què és el que la nostra família, la nostra cultura, la nostra societat espera de nosaltres?» Viurem tota la vida amb aquesta qüestió com a guia inconscient de les nostres accions i decisions?
Som rebels, però seguim obeint. Denunciem, critiquem, rebutgem. Però seguim pactant amb les mateixes coses contra les quals ens afirmem. Perquè la verdadera rebel·lia no és afirmar-se en contra. Contra el que sigui que ens provoqui la més profunda indignació i resistència. La verdadera rebel·lia és afirmar-nos a favor: dels nostres valors, dels nostres sentiments, de les nostres necessitats autèntiques, del nostre Desig d’ànima.
Però això requereix coratge. El coratge de renunciar a la necessitat d’aprovació externa. El coratge de no necessitar agradar als altres. El coratge de dir «No» a tot allò que ens fa mal, que ens deixa malalts, que ens enfonsa. I sobretot el coratge de deixar de guiar-nos per les tendències externes – i demandes, pressions, exigències…
O sigui, requereix el coratge de no adjudicar el nostre poder al món, i sí a nosaltres mateixos. I això sí que és un acte de coratge brutal , perquè si som nosaltres que tenim el poder, tindrem també la responsabilitat.
La verdadera rebel·lia no és rebel·lia sinó integritat. Quan tenim el poder i assumim la responsabilitat per les nostres vides comencen a desfer-se els conflictes amb «l’autoritat», perquè ja no necessitem projectar autoritat en figures externes. Ja no necessitem viure en constant lluita i podem jubilar el nostre estimat rebel intern.

 

L’Oracle ens diu que hi ha moments en què reunir aquest coratge i afirmar-nos a nosaltres mateixos és una qüestió de vida o mort: quan ens trobem amb una o més situacions en les nostres vides que ens enverinen, quan l’energia al nostre voltant és tan tòxica que estem malalts, deprimits, anestesiats, exhausts, violents…
Per no morir en vida, alguna mort ha de passar. Què hem de soltar? A quines falses seguretats hem de renunciar? De quins conforts hem d’abdicar? Quines feines, projectes, relacions, hem de deixar anar?
O potser l’autèntic acte de coratge sigui el nostre recolliment, un recolliment temporal, cíclic. Permetre’ns apartar el ruixat constant del món extern és l’única manera de retrobar-nos a nosaltres mateixos. Apartar el soroll és l’única manera d’accedir al nostre silenci intern, i és en aquest silenci que trobarem els nostres valors, els nostres desitjos, el nostre camí. És en el silenci del recolliment que ens podrem conèixer i reforçar vincles de confiança amb la nostra intuïció i els nostres instints.
Aquest recolliment no és un aïllament. És una decisió conscient de tenir moments de disponibilitat per a les demandes externes, i tenir igualment moments de disponibilitat només per a nosaltres. I què ens permet connectar-nos amb nosaltres mateixos? Què ens nodreix i inspira? Què ens carrega l’energia i ens regenera? Potser meditar, escriure, pintar, ballar, resar, escoltar música, fer esports… El que sigui que ens ajudi a crear ponts pel nostre «jo» que el món mai podrà civilitzar. Perquè si busquem afirmar-nos en aquest món, i si ja n’hi ha prou de falsa rebel·lia , és el moment de recuperar el «jo» que roman pur i salvatge. Que no es rebel·la contra res perquè no es sent amenaçat per res, perquè roman íntegre.
Aquest «jo» a rescatar és la part de nosaltres a través de la qual podrem realment estar en el món. És la nostra puresa, la nostra individualitat essencial. Connectats amb ella podrem ocupar un lloc en la societat sense descuidar la vida interior. Podrem relacionar-nos amb obertura sense ser devorats pels altres. Podrem entregar-nos al món sense perdre’ns de nosaltres mateixos.

 

L’Oracle
A l’Antiguitat consultar l’Oracle era un acte natural de buscar orientació, perquè pels antics la relació amb el misteri era natural – els seus déus i deesses els ajudaven a donar sentit a l’inexplicable i un cert ordre al caos propi de l’existència humana.
L’espiritualitat, i la nostra relació amb el que ens transcendeix, és a dia d’avui plena de dubtoses associacions, d’ambigüitats i d’un escepticisme que emmascara la nostra eterna por del desconegut. El resultat és una profunda fam espiritual – som una societat desnodrida i desemparada, i la conseqüència esdevé en símptomes com l’ansietat i les addicions.

En els meus processos d’experimentació com a art terapeuta he descobert en els Oracles una eina de gran riquesa i potencial – a nivell terapèutic, creatiu, lúdic i espiritual – i he creat aquest projecte per a treballar amb l’Oracle a partir de mètodes art terapèutics.

És un recurs que vinc explorant en aquests últims anys i que és font de nutrient i inspiració i, en aquest sentit, em proposo compartir-lo de manera més àmplia, més enllà de l’espai de les meves consultes i tallers.
Així, mensualment, comparteixo un text escrit a partir d’un missatge de l’Oracle per tots nosaltres. Un text resultant d’un procés creatiu en què les imatges, els mites, els símbols de diferents cartes es transformen en paraula. No pretenen «endevinar» res, sinó inspirar cadascú de nosaltres en la creació del seu futur.

És un projecte experimental, que es construeix de forma orgànica.
Un projecte per a compartir la inspiració de l’Oracle i el seu potencial sanador i creatiu.
Per anar reconciliant les ambigüitats, internes i externes, i les meves pròpies resistències sobre el que és un Oracle.
I per a seguir experimentant i investigant les fronteres de l’artístic, del misteri, de l’atzar, de la intuïció, de la comunicació. D’allò que és la consciència compartida on tots estem d’alguna manera connectats, i en què les accions d’un tenen repercussions que ens afecten a tots.

 

Pintura de l’artista Clare Elsaesser

 

Oracles

Abandone esa situación malsana, Archangel Michael, Doreen Virtue
She feels she knows, Sacred Rebels Oracle, Alana Fairchild
The cloak, Journey of love, Alana Fairchild
Artemis, Mythic Oracle, Carissa Mellado
Outdoors, Archangel Oracle, Doreen Virtue
El perrito de las praderas, Las cartas de la medicina, JamieSams y David Carson

L’Oracle, Desconèixer

“Cuando uno trasciende los pares de opuestos y tiene una intuición de lo que hay más allá del bien y del mal, se abre la puerta de acceso al misterio.” Joseph Campbell

 

No necessitem saber-ho tot, no necessitem entendre el perquè d’algunes coses, ni buscar incansablement totes les justificacions. I si ens obríssim al Misteri? El Misteri per la seva bellesa i no per la compulsió de desvetllar-lo.
Si la humanitat va evolucionar científicament i tecnològicament com va evolucionar, va ser segurament gràcies a la seva curiositat, a la persistència en intentar entendre i descobrir – explorant, experimentant, treballant. Però, què podem dir de la nostra evolució espiritual? Quants de nosaltres sentim la paraula «espiritualitat» i no podem deixar d’associar-la a religió, misticisme o esoterisme? Espiritualitat és la nostra connexió amb nosaltres mateixos, amb l’essència de les coses, amb l’ànima del món, amb el Misteri – l’invisible, el desconegut.
És realment necessari separar tan dràsticament el sagrat i el quotidià? Perquè ens fa tanta por concebre que no existeix només allò que veiem i coneixem?
De la por a la incertesa i al desconegut sorgeix la necessitat de controlar-ho tot. Incapaços de confiar en una intel·ligència més gran i en el designi de la pròpia Vida, ens tornem omnipotents i creiem que tot passa per la nostra capacitat, o incapacitat de fer, d’aconseguir manifestar allò que volem. I així, vivim una existència desconnectats de la pròpia Existència. Perquè espiritualitat és connexió – és reconèixer la relació directa amb totes les coses, és viure aquesta relació amb la naturalesa, amb la ciutat on vivim, amb els aliments que mengem, amb l’atzar, amb els imprevistos, amb les sincronies. Amb l’esperit de les coses que ens envolten, amb el món extern i el món intern.
Com són aquestes relacions? Hi ha amor? Hi ha diàleg? Hi ha comunicació i enteniment? O som sords i muts a la vida, al nostre voltant? Hi ha fluïdesa i harmonia? O resistència i conflictes? Hi ha fe o descreença?

 

L’Oracle ens parla d’Abundància. Potser perquè ja en hem tingut la nostra dosi d’escassetat i els nostres cossos i els nostres esperits demanem amb Desitj – sigui una millor salut, prosperitat material i econòmica, relacions profundes i significatives, reptes estimulants, poder creatiu.
Però mentre ens parla d’abundància ens posa la següent qüestió: «fins a quin punt som capaços de fer buits en les nostres vides per poder Rebre?»
Quines coses omplen les nostres vides en aquest moment? Què és el que ocupa tot l’espai?
Molts de nosaltres hem viscut, o vam viure, en algun moment, transformacions personals que van implicar pèrdues. Ens vam veure desproveïts d’allò que semblava essencial: coses materials, relacions, projectes, creences, valors que teníem entranyats. I tot el que queda és un gran buit.
I com ens relacionem amb aquest buit?
L’abundància demana canals per entrar en les nostres vides, i el buit que queda, després d’un gran canvi, té en si el potencial d’espai per rebre l’abundància. Però si vivim el canvi, o la pèrdua, amb culpa i ressentiment, el buit no pot servir de canal perquè queda obstruït.
Així, com ens relacionem amb la culpa, amb la pena per tot allò que no va funcionar, per tot el que va desaparèixer? Com ens relacionem?
Perquè si no ens relacionem no estem honrant ni el valor de les nostres experiències, ni els cicles de transformació naturals, ni les oportunitats per recomençar, ni els nostres sentiments.
Potser és massa, potser necessitem aturar-nos i reconèixer que és massa i que sols no podem, i poder demanar ajuda. Perquè, de fet, no estem sols. No existim aïllats. No som omnipotents. I no som només un cos, ni només emocions, ni ànimes fluctuants. Som totes aquestes coses integrades.
I l’abundància que vol entrar en les nostres vides ens demana el reconeixement d’aquesta integritat. Ens demana honrar allò que sentim, honrar la culpa per poder sentir-la, encarar-la i deixar-la anar perquè no es transformi en una emoció obstruint els canals de les noves creacions.
Ens demana honrar els nostres cossos, respectant les seves necessitats, permetent que expressin les emocions, escoltant el seu desig de sensualitat. I ens demana honrar la nostra ànima, saben que estem connectats amb Tot, cultivant relacions amb l’ànima d’aquest món que habitem i permeten-nos la vulnerabilitat de no saber, de no poder-ho tot.
Permeten-nos la vulnerabilitat de recórrer, de demanar – als amics, a la família, als terapeutes, als xamans, al cel, a Déu, a Buda, a Alà, als avantpassats, a l’Univers, a la Vida… Senzillament demanar. Invitar l’Abundància, des del centre dels nostres buits, expirant culpes i dolors, inspirant acceptació i gratitud. Perquè sense saber i sense poder-ho tot, davant del més absolut Misteri, és quan podrem començar a rebre, quan podrem recomençar a viure.

 

Oracles

Abundance of Sothis, Isis Oracle, Alana Fairchild
Perdónese, Archangel Michael, Doreen Virtue
The Prophet, Magdalene Oracle, Toni Carmine Salerno
From nothing to everything, Rumi Oracle, Alana Fairchild
Deméter, el Oráculo de la Diosa, Amy Sophia Marashinsky
Seek the counsel of your shamanic guides, Eye of the Soul, Cheryl Rose
The ancient ones, Journey of love, Alana Fairchild
Acorn’s Invitation, Faery Oracle, Lucy Cavendish

 

L’Oracle
A l’Antiguitat consultar l’Oracle era un acte natural de buscar orientació, perquè pels antics la relació amb el misteri era natural – els seus déus i deesses els ajudaven a donar sentit a l’inexplicable i un cert ordre al caos propi de l’existència humana.
L’espiritualitat – i la nostra relació amb el que ens transcendeix – és a dia d’avui plena de dubtoses associacions, d’ambigüitats i d’un escepticisme que emmascara la nostra eterna por del desconegut. El resultat és una profunda fam espiritual – som una societat desnodrida i desemparada, i la conseqüència esdevé en símptomes com l’ansietat i les addicions.

En els meus processos de recerca com a art terapeuta he descobert en els Oracles una eina de gran riquesa i potencial – a nivell terapèutic, creatiu, lúdic i espiritual – i he creat el projecte «Imaginari Oracular» per a treballar amb l’Oracle a partir de mètodes art terapèutics.

És un recurs que vinc explorant en aquests últims anys i que és font de nutrient i inspiració i, en aquest sentit, em proposo compartir-lo de manera més àmplia, més enllà de l’espai de les meves consultes i tallers.
Així, mensualment, compartiré un text escrit a partir d’un missatge de l’Oracle per tots nosaltres. Un text resultant d’un procés creatiu en què les imatges, els mites, els símbols de diferents cartes es transformen en paraula. No pretenen «endevinar» res, sinó inspirar cadascú de nosaltres en la creació del seu futur.

És un projecte experimental, que s’anirà construint de forma orgànica.
Un projecte per a compartir la inspiració de l’Oracle i el seu potencial sanador i creatiu.
Per anar reconciliant les ambigüitats, internes i externes, i les meves pròpies resistències sobre el que és un Oracle.
I per a seguir experimentant i investigant les fronteres de l’artístic, del misteri, de l’atzar, de la intuïció, de la comunicació. D’allò que és la consciència compartida on tots estem d’alguna manera connectats, i en què les accions d’un tenen repercussions que ens afecten a tots.

 

Pintura d’Emil Nolde

Acollir

L’Oracle ens diu que la manera d’alliberar-nos dels condicionaments del passat és poder estar en pau amb totes les experiències que hàgim viscut. Més que perdonar, més que acceptar, es tracta d’acollir i validar el nostre passat.
El repte és poder mirar aquestes experiències amb tendresa, amb la comprensió amorosa d’una mare que mira el seu fill o filla fer tota mena de disbarats perquè necessita experimentar i descobrir-se a si mateix i al món.
Els errors, les decepcions, els projectes que no prosperen, sense que pugem entendre perquè, són passos inevitables en un camí d’aprenentatge.

No vivim només les nostres vides, vivim una vida que és de tots, en què tot està en connexió. I hi ha coses que no depenen només del nostre esforç ni de la nostra voluntat.
Poder acollir les nostres experiències, estar en pau amb elles i amb nosaltres mateixos, i seguir caminant és el que es diu Saviesa. El contrari seria intentar avançar en la vida amb boles de plom lligades als nostres peus, arrossegant innecessàriament el pes dels nostres penediments, culpes, ressentiments i tristeses.

L’Oracle ens recorda el procés creatiu que és la vida. Els processos són cíclics i dinàmics, són moviment constant. I el caos també és part del procés. Inevitablement hi haurà moments de desconstrucció, fins i tot de destrucció, que obriran lloc a un immens buit.
Podem aguantar aquest sentiment de buit dins nostre? Podem sostenir-nos i mantenir la visió del nostre Desig autèntic quan la destrucció és tan brutal que ja no sabem ni qui som?
Podem, encara i així, estimar-nos?
Podem encarar els nostres grans disbarats, podem encarar tot el que desconeixem de nosaltres mateixos, tot allò que no ens agrada i, malgrat això estimar-nos? Parar de voler ser una altra cosa, parar de lluitar la tremenda lluita interna i abraçar tot el que som?
Com es relacionen les nostres energies internes? El nostre Masculí i Femení? L’home i la dona que ens habiten, independentment del nostre sexe?

És que només quan puguem respectar i acollir tot el que som ens tornarem lliures per ultrapassar els murs que ens separen de la resta del món. Només tenint molta compassió per nosaltres mateixos gosarem sortir de la nostra cuirassa protectora, que ens manté aïllats, i ens autoritzarem a participar en la vida tal com és. Amb tots els nostres dons i talents i peculiaritats, al servei del tot.

És imperatiu cultivar aquesta consciència. Les noves creacions que volen emergir després d’un període de desconstrucció, després del col•lapse del vell, ha de néixer d’una consciència que reconeix i honra el comunitari. Hem d’aixecar la cara dels nostres melics i encarar la vida amb la qual estem connectats.
La paradoxa és que per poder fer-ho hem de reforçar el nostre sentit d’individualitat. Si comencem per honrar, respectar i estimar la nostra singularitat deixarem de sentir-nos amenaçats per l’exterior, podrem alliberar-nos de l’auto-observació constant i extenuant i mirar vertaderament la vida al nostre voltant.
Alliberarem l’energia que havíem posat en la necessitat de supervivència i podrem posar-la en el desig de creació. I crear pot implicar un «començar de nou» – acollir el que no va poder ser, el que no som realment, i presentar-nos amb el que hi és.

L’Oracle insisteix en la relació que mantenim amb nosaltres mateixos, fent servir com a metàfora la relació entre els nostres amants interns. Recomençar un procés creatiu demana una renovació de vots que celebri la unió sagrada entre el nostre Masculí i el nostre Femení.
Que el nostre Femení, connectat amb la vida, nodridor i, encara així, feroç en el seu sentit de discerniment i d’autonomia, pugui rebre el Masculí – ja no dominant ni tirà, ja no dèbil ni absent, però enfortit, segur i disponible. Perquè un procés creatiu – sigui d’una obra o de la pròpia vida – implica la unió amorosa i la col·laboració entre aquestes dues energies internes. L’energia masculina que suporta, assertiu i pràctic, l’esclat creatiu de la nostra dona interna.
Aquesta unió, aquesta associació sagrada, és la manifestació del nostre compromís amb nosaltres mateixos, el compromís d’honrar la persona que, al final, som i les experiències que hem viscut. I el fruit d’aquest compromís seran les noves creacions, connectades amb la Vida i en sintonia amb el desig del Tot, del qual som una petita i imprescindible part. 

 

Oracles

Feminitud, La Sabiduría
Archangel Michael, Respect Yourself
Wisdom of Avalon, Disruption
Faery Oracle, Green man’s Bride
The secret language of animals, Elephant
Eye of the Soul, Adapt to a new situation
Wisdom Realms, The web weaver
Sacred Rebel, In the world, not of the world
Divine Circus, The juggler
Journey of Love, Burning Hero
Las cartas de la Medicina, el Oso
Maestros Ascendidos, Osiris

 

L’Oracle
A l’Antiguitat consultar l’Oracle era un acte natural de buscar orientació, perquè pels antics la relació amb el misteri era natural – els seus déus i deesses els ajudaven a donar sentit a l’inexplicable i un cert ordre al caos propi de l’existència humana.
L’espiritualitat – i la nostra relació amb el que ens transcendeix – és a dia d’avui plena de dubtoses associacions, d’ambigüitats i d’un escepticisme que emmascara la nostra eterna por del desconegut. El resultat és una profunda fam espiritual – som una societat desnodrida i desemparada, i la conseqüència esdevé en símptomes com l’ansietat i les addicions.

En els meus processos de recerca com a art terapeuta he descobert en els Oracles una eina de gran riquesa i potencial – a nivell terapèutic, creatiu, lúdic i espiritual – i he creat el projecte «Imaginari Oracular» per a treballar amb l’Oracle a partir de mètodes art terapèutics.

És un recurs que vinc explorant en aquests últims anys i que és font de nutrient i inspiració i, en aquest sentit, em proposo compartir-lo de manera més àmplia, més enllà de l’espai de les meves consultes i tallers.
Així, mensualment, compartiré un text escrit a partir d’un missatge de l’Oracle per tots nosaltres. Un text resultant d’un procés creatiu en què les imatges, els mites, els símbols de diferents cartes es transformen en paraula. No pretenen «endevinar» res, sinó inspirar cadascú de nosaltres en la creació del seu futur.

És un projecte experimental, que s’anirà construint de forma orgànica.
Un projecte per a compartir la inspiració de l’Oracle i el seu potencial sanador i creatiu.
Per anar reconciliant les ambigüitats, internes i externes, i les meves pròpies resistències sobre el que és un Oracle.
I per a seguir experimentant i investigant les fronteres de l’artístic, del misteri, de l’atzar, de la intuïció, de la comunicació. D’allò que és la consciència compartida on tots estem d’alguna manera connectats, i en què les accions d’un tenen repercussions que ens afecten a tots.

 

Detalle de la pintura “Mujer frente al espejo”, Picasso

Històries de dones

“Potser naixem sabent els contes de les nostres àvies i parents ancestrals, que corren en la nostra sang repetint-se interminablement, i el xoc que sentim quan per primera vegada hem de suportar-los no és per la sorpresa  però sí per la sensació de reconeixement.” P.L. Travers (autora de Mary Poppins)

El xoc arriba quan, en algun moment, ens adonem que allò que estem vivint no és només la nostra història. És una història que es repeteix, com les llegendes de la nostra terra que passen de generació en generació. Una història que té vida pròpia.
Adornar-nos d’això és, sens dubte, un xoc.

Però podem mirar aquesta història com una arrel que ens ajuda a recordar i ens fa tornar al que és essencial. I a partir d’ella crear noves històries per les noves generacions.
Si ho podem veure, tenim poder per decidir i començar a preguntar-nos «Quin llegat desitgem ara crear?»

 

Collage per la tesina «Arbres flotants, un viatge en femení – artteràpia amb dones immigrants»

Amor de Veritat

Amor de Veritat

L’Oracle ens parla d’Amor. Quines esperances d’amor, quins somnis i visions es moren i neixen dins de nosaltres en aquests moments de canvi?
Quines creences sobre l’amor ens demana la vida que puguem deixar anar per començar un nou cicle vital? Podem afrontar les il·lusions que vam construir i permetre el dolor i l’alleujament de la claror o encara preferim l’entumiment de l’autoengany?

Potser hem travessat un període d’enfonsament d’alguns aspectes de les nostres vides, potser hem hagut d’encarar allò que durant temps no podíem veure. Encara que l’engany assumeixi una forma externa, és sempre un reflex de les pròpies il·lusions. Potser fem un dol. Potser ens sobta la ràbia i la indignació. Potser podem començar a veure l’ombra de les circumstàncies que vam negar. I potser sentim el fantasma de la culpa.
La tristesa serveix per un propòsit, la ràbia també, la culpa no. La culpa corroeix, és una barrera que ens priva de la bellesa, del goig, de les dàdives del present. Per això és moment de ser pràctics i transformar la culpa en auto-responsabilització. És moment d’apropiar-nos de les nostres experiències, de fer-les servir com  a impuls per avançar i elixir per enfortir-nos. Sobretot perquè, si assumim la nostra responsabilitat pel que es va manifestar, estem recuperant el nostre poder creador. I se’ns dóna l’oportunitat de crear alguna cosa diferent.

L’Oracle ens diu que siguem conscients d’aquesta oportunitat. Ens invita a abraçar el poder creador i embarcar en el procés creatiu del nou cicle. Ens incita a deixar anar formules antigues i creences desactualitzades per a no repetir l’autoengany. Per a no crear noves il·lusions basades en el que se suposa que hem de fer i en el que creiem que s’espera de nosaltres.
Passat i futur convergeixen en aquest moment present i ara és la nostra elecció.
Quin futur somien per nosaltres i per les noves generacions? Podem silenciar totes les veus dins i fora i sentir només l’impuls del nostre cor? Serem suficientment coratjosos per trobar-nos de front amb la nostra Veritat? O encara necessitem que ens segueixin dient allò que hem de desitjar, quines feines hem de fer, quines relacions hem d’escollir? Necessitem buscar fora allò que creiem que hem de ser?

Si en el passat vam crear il·lusions i ara assistim a la seva ruptura, és senyal que el nostre cor desitja alguna cosa diferent per nosaltres. Aprofitem l’impacte de la desil·lusió. Aprofitem el gran, immens, profund buit que se’ns presenta en l’horitzó com a un implacable oceà. És com l’úter en el qual una nova vida es podrà gestar i com les aigües que l’acullen. I si escollim recuperar el nostre poder creador sabrem que és en les aigües silencioses on comença la creació. En el món líquid dels somnis i de la memòria.
Perquè aquí somiem un futur comú en aquest univers comú. Aquí sabem que el meu somni d’amor i pau és el somni de tothom, és el somni dels que ja no hi són i el somni dels que vindran.
I és en aquest mateix lloc intemporal on podem trobar la nostra singularitat i emergir amb el coneixement del lloc i del rol que ens toca en el teixit comú. Aquí en el buit, en l’inconscient, en el silenci. L’Oracle ens diu com és d’important reconèixer i expressar aquesta singularitat. Honrar-nos honrant els nostres dons i la nostra forma única de participar en el futur que desitgem. Gosant brillar i compartir la nostra llum. Ja no ens podem permetre privar el món d’aquesta llum. Ja no ens podem permetre seguir alimentant dubtes i creences de escassedat i competitivitat. Ja no podem seguir alimentant el món de por. És moment d’escollir amor.

Escollir l’amor implica transformar la visió de nosaltres mateixos com eterns infants ferits i confiar en la vida. Potser no vam experimentar nutrició i abundància en el passat. Podem, malgrat, creure que és possible experimentar-les ara? Podem demanar, desitjar, afirmar que volem sentir-nos estimats, nodrits i viure en plenitud? Podem plorar els nostres dolors i cridar les nostres ràbies i desprès avançar cap a un futur en el qual reivindiquem el nostre dret a l’amor i l’abundància?
No des de l’exigència de la ferida, però sí d’una amorosa compassió. No des de la pressa ni del forçar els esdeveniments, però de la confiança en els processos. La confiança en la nova vida, en el nou cicle, en el nou amor.
La confiança en l’amor que es vol manifestar en les nostres vides perquè és el somni comú, i el somni comú té molta força. Si ho permetem tindrà molta més força que qualsevol necessitat d’il·lusions. Si ho permetem inspirarà claredat en les nostres vides. Perquè és molt més gran, és immens, és expansió. I és de Veritat.

 

 

Oracles

“Love”, Wisdom of Avalon
“Magdalene”, Magdalene Oracle
“Gaia’s Dragon”, Dragonfae Oracle
“Chumara”, Dragonfae Oracle
“ Dryster”, Dragonfae Oracle
“Dreamcatcher”, Dragonfae Oracle
“Oonagh”, Oracle de les Déesses
“The cow”, Wisdom of Avalon
“As de Michel”, Tarot des Archanges
“Roi de Raphael”, Oracle des Anges
“Culpa”, Tarot de Osho

 

Pintura “El naixement de Venus”, Botticelli

 

 

L’Oracle

A l’Antiguitat consultar l’Oracle era un acte natural de buscar orientació, perquè pels antics la relació amb el misteri era natural – els seus déus i deesses els ajudaven a donar sentit a l’inexplicable i un cert ordre al caos propi de l’existència humana.
L’espiritualitat – i la nostra relació amb el que ens transcendeix – és a dia d’avui plena de dubtoses associacions, d’ambigüitats i d’un escepticisme que emmascara la nostra eterna por del desconegut. El resultat és una profunda fam espiritual – som una societat desnodrida i desemparada, i la conseqüència esdevé en símptomes com l’ansietat i les addicions.

En els meus processos de recerca com a art terapeuta he descobert en els Oracles una eina de gran riquesa i potencial – a nivell terapèutic, creatiu, lúdic i espiritual – i he creat el projecte «Imaginari Oracular» per a treballar amb l’Oracle a partir de mètodes art terapèutics.

És un recurs que vinc explorant en aquests últims anys i que és font de nutrient i inspiració i, en aquest sentit, em proposo compartir-lo de manera més àmplia, més enllà de l’espai de les meves consultes i tallers.
Així, mensualment, compartiré un text escrit a partir d’un missatge de l’Oracle per tots nosaltres. Un text resultant d’un procés creatiu en què les imatges, els mites, els símbols de diferents cartes es transformen en paraula. No pretenen «endevinar» res, sinó inspirar cadascú de nosaltres en la creació del seu futur.

És un projecte experimental, que s’anirà construint de forma orgànica.
Un projecte per a compartir la inspiració de l’Oracle i el seu potencial sanador i creatiu.
Per anar reconciliant les ambigüitats, internes i externes, i les meves pròpies resistències sobre el que és un Oracle.
I per a seguir experimentant i investigant les fronteres de l’artístic, del misteri, de l’atzar, de la intuïció, de la comunicació. D’allò que és la consciència compartida on tots estem d’alguna manera connectats, i en què les accions d’un tenen repercussions que ens afecten a tots.

L’Oracle, Crear el futur del món

L’Oracle

A l’Antiguitat consultar l’Oracle era un acte natural de buscar orientació, perquè pels antics la relació amb el misteri era natural – els seus déus i deesses els ajudaven a donar sentit a l’inexplicable i un cert ordre al caos propi de l’existència humana.
L’espiritualitat – i la nostra relació amb el que ens transcendeix – és a dia d’avui plena de dubtoses associacions, d’ambigüitats i d’un escepticisme que emmascara la nostra eterna por del desconegut. El resultat és una profunda fam espiritual – som una societat desnodrida i desemparada, i la conseqüència esdevé en símptomes com l’ansietat i les addicions.

En els meus processos de recerca com a art terapeuta he descobert en els Oracles una eina de gran riquesa i potencial – a nivell terapèutic, creatiu, lúdic i espiritual – i he creat el projecte «Imaginari Oracular» per a treballar amb l’Oracle a partir de mètodes art terapèutics.

És un recurs que vinc explorant en aquests últims anys i que és font de nutrient i inspiració i, en aquest sentit, em proposo compartir-lo de manera més àmplia, més enllà de l’espai de les meves consultes i tallers.
Així, mensualment, compartiré un text escrit a partir d’un missatge de l’Oracle per tots nosaltres. Un text resultant d’un procés creatiu en què les imatges, els mites, els símbols de diferents cartes es transformen en paraula. No pretenen «endevinar» res, sinó inspirar cadascú de nosaltres en la creació del seu futur.

És un projecte experimental, que s’anirà construint de forma orgànica.
Un projecte per a compartir la inspiració de l’Oracle i el seu potencial sanador i creatiu.
Per anar reconciliant les ambigüitats, internes i externes, i les meves pròpies resistències sobre el que és un Oracle.
I per a seguir experimentant i investigant les fronteres de l’artístic, del misteri, de l’atzar, de la intuïció, de la comunicació. D’allò que és la consciència compartida on tots estem d’alguna manera connectats, i en què les accions d’un tenen repercussions que ens afecten a tots.

 

Crear el futur del món

L’Oracle ens diu que comencem a despertar als nostres dons i talents, i que  és temps de preguntar-nos – de quina manera podem contribuir al futur del món?
És temps de manifestar, d’expressar el nostre potencial i d’abraçar el nostre poder creatiu – quins somnis, quines visions alimento? Tenim dins una flama, és el poder de crear i fer encarnar allò en què ens decidim enfocar.
Podem veure prosperitat? Gosem somiar?  El desig ens crida, a xiuxiuejar  i a cridar allò que vol el nostre cor. Podem escoltar? Podem silenciar el soroll extern, de les expectatives i convencions, i només escoltar la veu dels nostres cors?
Si és temps de crear, és temps de confiar, saber que allò que més desitgem també ens vol a nosaltres.
Saber que podem gosar i posar tota l’energia en manifestar, confiant en l’obra, en el projecte, en la salut, en la relació que vol néixer. Perquè el procés no ha de ser una lluita, un constant acte de forçar. La vida sap el camí, i la vida està per nosaltres, oferint-nos imprevistos, errors, sincronies, parlant el llenguatge de l’atzar i de les coincidències. És només escoltar la seva veu, sintonitzar la nostra voluntat amb la seva, els nostres temps amb els seus. És només honrar el desig de crear, confiant en el procés i deixant-nos guiar.

Aquesta és la saviesa. Perquè no estem sols i els nostres somnis no existeixen aïllats. No estem realment separats, la creativitat d’un és la creativitat de tots, i al final, tot convergeix.
És temps d’ampliar, d’expandir. Veure el tot i no perdre la continuïtat. Veure de lluny i veure de dintre. Perquè dintre hi trobarem la saviesa i lluny el discerniment. Siguem arbres, d’arrels ben profundes i branques obertes al vent. Per crear, i realment concretar, s’ha que saber trobar aquell moment, aquell lloc, en què el nostre esperit i la nostra realitat són com dos amants, cansats i saciats, que es comencen a acceptar.

Som fets de dualitats, ens habiten els amants, viuen en nosaltres les vides que vam viure abans. Ens habiten els avantpassats, en els somnis i en les pors, en les esperances que ens mouen, en els dogmes que ens frenen.
Som singulars però som múltiples i cap part d’aquest tot que som s’ha de descuidar. Si la que somia es desvia, si la que busca es congela, si la desconeguda està absent… hem que recuperar-les i reunir-les totes, per poder estar sencers en el present.

Som lliures però pertanyem, i per què els nostres dons es puguin expressar, hem d’obrir i abraçar, tot el que de nosaltres es pot crear.
I tal com de vegades s’ha de deixar anar per a rebre, per a curar  s’ha de morir, en petites dosis, com l’antídot fet del verí. S’ha de saber, quan la ferida més mal fa és quan comença a curar. Podem cridar, podem picar de peus, podem voler que torni el malestar habitual, però si realment desitgem avançar, sabrem quin és el moment d’alliberar.
El que ens lliga al dolor, és el que ens lliga al nostre lloc, còmode, previsible, on res no pot passar. I el procés de curar i poder integrar totes les parts de nosaltres és el camí per apropiar-nos de tot el nostre poder, de tot allò que podem arribar a ser.

Aquí estan els talents, amagats en les ferides, desviats per les pors, devorats pels traumes.
El que podem contribuir al futur del món comença per escarbar ben fons, netejar les ferides d’on els dons per crear es podran alliberar i, finalment, començar a circular. 

 

Oracles:

“My creative power”, Soulful Women Oracle

“Spirals of manifestation”, Sacred Rebels Oracle

“Divine Intervention”, Eyes of the Soul Oracle

“Ascension”, Magdalene Oracle

“Eye of Horus”, Isis Oracle

“See the signs”, Messengers Oracle

“Yin Yang Lover”, Journey of Love

“Quiron, healing”, Mythic Oracle

“Drangonfae of Rebirth”, Oracle of the Dragonfae

“Tenga confianza en sí mismo”, el Arcángel Miguel

“Sota de Oros”, Shadowscapes tarot

 

Pintura “Starry Night Over the Rhône”, Vincent Van Gogh