fbpx

L’Oracle, Desconèixer

“Cuando uno trasciende los pares de opuestos y tiene una intuición de lo que hay más allá del bien y del mal, se abre la puerta de acceso al misterio.” Joseph Campbell

 

No necessitem saber-ho tot, no necessitem entendre el perquè d’algunes coses, ni buscar incansablement totes les justificacions. I si ens obríssim al Misteri? El Misteri per la seva bellesa i no per la compulsió de desvetllar-lo.
Si la humanitat va evolucionar científicament i tecnològicament com va evolucionar, va ser segurament gràcies a la seva curiositat, a la persistència en intentar entendre i descobrir – explorant, experimentant, treballant. Però, què podem dir de la nostra evolució espiritual? Quants de nosaltres sentim la paraula «espiritualitat» i no podem deixar d’associar-la a religió, misticisme o esoterisme? Espiritualitat és la nostra connexió amb nosaltres mateixos, amb l’essència de les coses, amb l’ànima del món, amb el Misteri – l’invisible, el desconegut.
És realment necessari separar tan dràsticament el sagrat i el quotidià? Perquè ens fa tanta por concebre que no existeix només allò que veiem i coneixem?
De la por a la incertesa i al desconegut sorgeix la necessitat de controlar-ho tot. Incapaços de confiar en una intel·ligència més gran i en el designi de la pròpia Vida, ens tornem omnipotents i creiem que tot passa per la nostra capacitat, o incapacitat de fer, d’aconseguir manifestar allò que volem. I així, vivim una existència desconnectats de la pròpia Existència. Perquè espiritualitat és connexió – és reconèixer la relació directa amb totes les coses, és viure aquesta relació amb la naturalesa, amb la ciutat on vivim, amb els aliments que mengem, amb l’atzar, amb els imprevistos, amb les sincronies. Amb l’esperit de les coses que ens envolten, amb el món extern i el món intern.
Com són aquestes relacions? Hi ha amor? Hi ha diàleg? Hi ha comunicació i enteniment? O som sords i muts a la vida, al nostre voltant? Hi ha fluïdesa i harmonia? O resistència i conflictes? Hi ha fe o descreença?

 

L’Oracle ens parla d’Abundància. Potser perquè ja en hem tingut la nostra dosi d’escassetat i els nostres cossos i els nostres esperits demanem amb Desitj – sigui una millor salut, prosperitat material i econòmica, relacions profundes i significatives, reptes estimulants, poder creatiu.
Però mentre ens parla d’abundància ens posa la següent qüestió: «fins a quin punt som capaços de fer buits en les nostres vides per poder Rebre?»
Quines coses omplen les nostres vides en aquest moment? Què és el que ocupa tot l’espai?
Molts de nosaltres hem viscut, o vam viure, en algun moment, transformacions personals que van implicar pèrdues. Ens vam veure desproveïts d’allò que semblava essencial: coses materials, relacions, projectes, creences, valors que teníem entranyats. I tot el que queda és un gran buit.
I com ens relacionem amb aquest buit?
L’abundància demana canals per entrar en les nostres vides, i el buit que queda, després d’un gran canvi, té en si el potencial d’espai per rebre l’abundància. Però si vivim el canvi, o la pèrdua, amb culpa i ressentiment, el buit no pot servir de canal perquè queda obstruït.
Així, com ens relacionem amb la culpa, amb la pena per tot allò que no va funcionar, per tot el que va desaparèixer? Com ens relacionem?
Perquè si no ens relacionem no estem honrant ni el valor de les nostres experiències, ni els cicles de transformació naturals, ni les oportunitats per recomençar, ni els nostres sentiments.
Potser és massa, potser necessitem aturar-nos i reconèixer que és massa i que sols no podem, i poder demanar ajuda. Perquè, de fet, no estem sols. No existim aïllats. No som omnipotents. I no som només un cos, ni només emocions, ni ànimes fluctuants. Som totes aquestes coses integrades.
I l’abundància que vol entrar en les nostres vides ens demana el reconeixement d’aquesta integritat. Ens demana honrar allò que sentim, honrar la culpa per poder sentir-la, encarar-la i deixar-la anar perquè no es transformi en una emoció obstruint els canals de les noves creacions.
Ens demana honrar els nostres cossos, respectant les seves necessitats, permetent que expressin les emocions, escoltant el seu desig de sensualitat. I ens demana honrar la nostra ànima, saben que estem connectats amb Tot, cultivant relacions amb l’ànima d’aquest món que habitem i permeten-nos la vulnerabilitat de no saber, de no poder-ho tot.
Permeten-nos la vulnerabilitat de recórrer, de demanar – als amics, a la família, als terapeutes, als xamans, al cel, a Déu, a Buda, a Alà, als avantpassats, a l’Univers, a la Vida… Senzillament demanar. Invitar l’Abundància, des del centre dels nostres buits, expirant culpes i dolors, inspirant acceptació i gratitud. Perquè sense saber i sense poder-ho tot, davant del més absolut Misteri, és quan podrem començar a rebre, quan podrem recomençar a viure.

 

Oracles

Abundance of Sothis, Isis Oracle, Alana Fairchild
Perdónese, Archangel Michael, Doreen Virtue
The Prophet, Magdalene Oracle, Toni Carmine Salerno
From nothing to everything, Rumi Oracle, Alana Fairchild
Deméter, el Oráculo de la Diosa, Amy Sophia Marashinsky
Seek the counsel of your shamanic guides, Eye of the Soul, Cheryl Rose
The ancient ones, Journey of love, Alana Fairchild
Acorn’s Invitation, Faery Oracle, Lucy Cavendish

 

L’Oracle
A l’Antiguitat consultar l’Oracle era un acte natural de buscar orientació, perquè pels antics la relació amb el misteri era natural – els seus déus i deesses els ajudaven a donar sentit a l’inexplicable i un cert ordre al caos propi de l’existència humana.
L’espiritualitat – i la nostra relació amb el que ens transcendeix – és a dia d’avui plena de dubtoses associacions, d’ambigüitats i d’un escepticisme que emmascara la nostra eterna por del desconegut. El resultat és una profunda fam espiritual – som una societat desnodrida i desemparada, i la conseqüència esdevé en símptomes com l’ansietat i les addicions.

En els meus processos de recerca com a art terapeuta he descobert en els Oracles una eina de gran riquesa i potencial – a nivell terapèutic, creatiu, lúdic i espiritual – i he creat el projecte «Imaginari Oracular» per a treballar amb l’Oracle a partir de mètodes art terapèutics.

És un recurs que vinc explorant en aquests últims anys i que és font de nutrient i inspiració i, en aquest sentit, em proposo compartir-lo de manera més àmplia, més enllà de l’espai de les meves consultes i tallers.
Així, mensualment, compartiré un text escrit a partir d’un missatge de l’Oracle per tots nosaltres. Un text resultant d’un procés creatiu en què les imatges, els mites, els símbols de diferents cartes es transformen en paraula. No pretenen «endevinar» res, sinó inspirar cadascú de nosaltres en la creació del seu futur.

És un projecte experimental, que s’anirà construint de forma orgànica.
Un projecte per a compartir la inspiració de l’Oracle i el seu potencial sanador i creatiu.
Per anar reconciliant les ambigüitats, internes i externes, i les meves pròpies resistències sobre el que és un Oracle.
I per a seguir experimentant i investigant les fronteres de l’artístic, del misteri, de l’atzar, de la intuïció, de la comunicació. D’allò que és la consciència compartida on tots estem d’alguna manera connectats, i en què les accions d’un tenen repercussions que ens afecten a tots.

 

Pintura d’Emil Nolde

Deixa un comentari

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable Vera Sofia Palma Paulino.
  • Finalidad  Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios  Ptisp.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puedes consultar la información detallada en la Política de Privacidad.

Social Share Buttons and Icons powered by Ultimatelysocial
Esta web utiliza cookies. Puedes ver más información sobre esto en el enlace. Si continuas navegando, estás aceptándolas.    Ver
Privacidad