Enamorar-se

Vivim en una societat tan enfocada cap als resultats que no sabem gaudir certes coses si no hi veiem el perquè, la finalitat, la utilitat. I sobretot si no sabem amb antelació cap a on ens portarà. Però això, no ho sabrem mai.
Enamorar-nos d’algú és una cosa per ser gaudida independentment del que pugui passar amb aquesta persona, perquè enamorar-nos ens revitalitza.
Quan ens enamorem ens sentim més actius, el nostre cos i les nostres emocions estan més presents i desperts i, conseqüentment, més oberts i receptius.
És com si la vida tingués, de sobte, més colors, ens fixem en detalls i podem apreciar coses que abans potser ens passarien desapercebudes. Estem més atents i sensibles.
Tot això és com una onada de renovació de la nostra energia, una onada que ve i ens sacseja de l’estagnació i de la immobilitat emocional a la qual arribem en alguns moments de les nostres vides. Una onada que ens desperta pel que hi ha al nostre voltant. Perquè quan ens enamorem sentim més el nostre cos, el cor ens batega més fort quan la persona estimada ens parla, o quan la trobem en un lloc inesperat. Les cames tremolen si ens toca… Somriem quan sentim per casualitat una música que ens recorda el nostre sentiment… És com si tot el món ens donés senyals, ens reflectís aquest estat d’enamorament.
És un canvi energètic que té l’efecte positiu de «netejar-nos» d’emocions tòxiques i de remoure tota l’energia que pugui estar bloquejada degut a dols passats. Per això hem de permetre’ns gaudir de l’enamorament, saber apreciar i aprofitar el seu efecte revitalitzant.

Però també cal dir que moltes vegades no podem realment gaudir del fet de sentir-nos enamorats. Tenim la tendència d’avançar-nos al que pugui estar passant en el present i ens projectem en el futur per tal d’anticipar el que podrà passar. Quan fem això ens desconnectem dels nostres sentiments i ens tornem presoners de les nostres ments. I a les nostres ments no els interessa sentir, i sí saber: «Serà que un dia m’estimarà? S’haurà fixat en mi? Sabrà que existeixo? Oh! i si s’adona del que jo estic sentint?! Quina vergonya! Tindrà xicota? Quin serà el seu signe? Ara ja sé que hi va al gimnàs els dijous. Hi serè cada dijous. O millor, no hi tornaré mai més i aturaré aquesta bogeria tan fora de lloc!»
És inevitable. Aquí sortim de la màgia del sentiment i comencem a jutjar-lo, a intentar controlar-lo, a intentar controlar la situació. Perquè davant de la intensitat del que sentim ens resulta molt difícil sostenir la incertesa del que podrà, o no, passar.
Però part de la màgia d’enamorar-se és justament no saber. Quan sentim i podem aguantar el no saber estem més en el cos i en el cor i, conseqüentment, generem salut. L’energia de l’enamorament és una energia de creació i, amb saviesa podrem aprofitar-la i canalitzar-la a favor nostre, independentment de com es desenvolupi la relació. Per tal d’aprofitar-la cal permetre els sentiments, permetre que flueixin dins nostre com si fossin aigües. I cal apreciar la intensificació sensorial i emocional que pot desconcertar-nos, perquè ens fa sentir diferents, perquè porta caos a les nostres vides tan ben organitzades. Però d’això es tracta, de rebre aquest caos temporari amb el cor obert, de despertar de la torpor i de la passivitat i sentir-nos partícips actius i creadors de les nostres vides.

 

Detall de la pintura “La dansa”, de Rassouli

Deixa un comentari

Información básica sobre protección de datos Ver más

  • Responsable Vera Sofia Palma Paulino .
  • Finalidad Moderar los comentarios. Responder las consultas.
  • Legitimación Tu consentimiento.
  • Destinatarios Ptisp.
  • Derechos Acceder, rectificar y suprimir los datos.
  • Información Adicional Puedes consultar la información detallada en la Política de Privacidad.