L’Oracle, Habitar profunditats

Somiar és la nostra capacitat d’aventurar-nos en els inquiets desitjos del nostre cor. És entrar en el món de la imaginació sense por de perdre’ns, navegar onades de possibilitats i travessar amb coratge tota la intensitat.
Somiar no té la consistència ni el pes de la voluntat. No té la lògica ni el sentit pràctic dels objectius. No té la definició ni l’enfocament dels propòsits. Somiar és un lloc on tot és possible, amb els colors del desig, el brill de la màgia i la calor de la passió.
És un lloc per les vides secretes, per experimentar-nos diferents, per expandir la idea que tenim de nosaltres mateixos.

L’Oracle ens invita a somiar. Els somnis són la llavor de la creació, l’ingredient màgic perquè les nostres vides tornin a tenir sabor, el conjuro per trencar el desencant.
Hi ha moments en els quals no hem de fer res, i millor estar-nos quiets i observar. És de la quietud que sortirà l’espai per poder somiar.
L’Oracle ens diu que és el moment de recuperar l’encant. És el moment de parar d’esforçar-nos tant per mantenir les nostres vides en l’eix. Parar d’esforçar-nos tant per mantenir el mateix ordre, els mateixos contorns, les mateixes dinàmiques. Intentem condicionar les nostres possibilitats. Intentem restringir el nostre camí. Intentem controlar els resultats de tot. Intentem resistir al canvi. Intentem fins a l’exhaustió.
Realment necessitem sucumbir, sense gota d’energia, en l’intent de retenir el flux de la vida? Realment necessitem ser enderrocats per poder rendir-nos a la força de la Creació?
Ens resistim perquè la Creació suposa el canvi de formes que intentem, tant com podem, evitar. És el desconegut que ens fa por, la incertesa que ens inquieta. I seguim creient que ho podem tot i que tot passa per la força de la nostra voluntat i per l’esforç del nostre control. No passa. No ho podem tot.
Però podem somiar. Podem submergir-nos en les mateixes profunditats on es gesta el canvi, on es gesten les noves formes que volen manifestar-se, on es gesta nova vida. Allà els nostres somnis estaran en sintonia amb el gran somni que la vida té per nosaltres.
Estem massa acostumats a habitar només al món de la superfície. Passem el nostre temps xipollejant les aigües rases i ens espanta la foscor de les aigües profundes. Fins que en algun moment som empesos. Fins que la vida decideix posar-nos al davant els monstres més horribles, lletjos, irritants, perquè ens atrevim a capbussar-nos. Perquè puguem entrar en aquell lloc on ells viuen i reconèixer els seus rostres reals. Perquè puguem reconeix-los com els nostres llocs no explorats.

Som molt més del que podem concebre, tenim arrels llargues, amples, immenses, perquè la Terra ens sostingui. Si passem tota la vida a la superfície… quant quedarà per conèixer… Si passem tota la vida intentant mantenir-ho tot igual… quant quedarà per viure…
La profunditat és un lloc a conquerir. Un lloc que hem de travessar per emergir renovats, sencers, amb la capacitat de brillar.
L’Oracle ens invita a entrar. Entrar en l’aventura, entrar en la travessia, entrar en la màgia de totes les transformacions. Entrar en aquell lloc on podem observar, intuir i somiar. Entrar en el ventre de la vida que vol més vida, que gesta noves formes i troba els nostres somnis per poder-los manifestar.

 

Text inspirat en els següents Oracles:
Amaterasu, el Oráculo de la Diosa, Amy Sophia Marashinsky
Blood Angel, Rumi Oracle, Alana Fairchild
Temple of black obsidian, Isis Oracle, Alana Fairchild
Dream a little, Journey of love, Alana Fairchild
Serendipity, Magdalene Oracle, Toni Carmine Salerno
Su intuición es pura, Archangel Michael, Doreen Virtue
Cernunnos, Gods and Titans, Stacey deMarco

 

L’Oracle
A l’Antiguitat consultar l’Oracle era un acte natural de buscar orientació, perquè pels antics la relació amb el misteri era natural – els seus déus i deesses els ajudaven a donar sentit a l’inexplicable i un cert ordre al caos propi de l’existència humana.
L’espiritualitat, i la nostra relació amb el que ens transcendeix, és a dia d’avui plena de dubtoses associacions, d’ambigüitats i d’un escepticisme que emmascara la nostra eterna por del desconegut. El resultat és una profunda fam espiritual – som una societat desnodrida i desemparada, i la conseqüència esdevé en símptomes com l’ansietat i les addicions.

En els meus processos d’experimentació com a art terapeuta he descobert en els Oracles una eina de gran riquesa i potencial – a nivell terapèutic, creatiu, lúdic i espiritual – i he creat aquest projecte per a treballar amb l’Oracle a partir de mètodes art terapèutics.

És un recurs que vinc explorant en aquests últims anys i que és font de nutrient i inspiració i, en aquest sentit, em proposo compartir-lo de manera més àmplia, més enllà de l’espai de les meves consultes i tallers.
Així, mensualment, comparteixo un text escrit a partir d’un missatge de l’Oracle per tots nosaltres. Un text resultant d’un procés creatiu en què les imatges, els mites, els símbols de diferents cartes es transformen en paraula. No pretenen «endevinar» res, sinó inspirar cadascú de nosaltres en la creació del seu futur.

És un projecte experimental, que es construeix de forma orgànica.
Un projecte per a compartir la inspiració de l’Oracle i el seu potencial sanador i creatiu.
Per anar reconciliant les ambigüitats, internes i externes, i les meves pròpies resistències sobre el que és un Oracle.
I per a seguir experimentant i investigant les fronteres de l’artístic, del misteri, de l’atzar, de la intuïció, de la comunicació. D’allò que és la consciència compartida on tots estem d’alguna manera connectats, i en què les accions d’un tenen repercussions que ens afecten a tots.

 

Pintura “Blue Circus”, Marc Chagall