Loved és fruit d’un procés d’experimentació en el qual em vaig permetre explorar la meva relació amb Eros amb molta llibertat creativa. Un procés alhora artístic i terapèutic. Em vaig endinsar en un espai-memòria per rescatar els moments clau de diferents relacions amoroses i els vaig convertir en relats.
En aquest procés de destil·lació creativa vaig fer servir diversos recursos, entre els quals el treball amb l’Oracle i amb els somnis, l’expressió plàstica i el “journaling”, o sigui, l’escriptura de reflexió en un diari. La lectura d’algunes obres em va permetre fer el pont entre la meva experiència personal i els temes com l’amor, el desig, les relacions amoroses i el procés d’individuació. La mitologia va ser una eina imprescindible per crear sentits per les relacions més complexes. I la música em va donar el sostén emocional, com una mare, per poder a travessar totes aquestes històries sense perdre’m.
El procés de crear Loved es va iniciar molt abans de començar a escriure els relats. Sense saber què estava creant , ja em trobava en el procés i això és part de la màgia i de la imprevisibilitat de la creació artística. Vaig estar treballant en aquesta obra deixant-me portar per la curiositat, pel desig d’explorar i saber-ne més dels meus paisatges interns. Seguint la necessitat d’expressar-me creativament, d’explorar l’escriptura des d’una recerca incansable de la veu autèntica.
No va ser fàcil sostenir la incertesa, però va ser imprescindible permetre’m aquest temps d’experimentació i recerca. I en el moment exacte vaig finalment entendre el que havia de fer, i els relats van començar a sorgir. Cada capítol, inspirat en una relació, va ser com un viatge, per rescatar el tresors i alliberar el que no servia a la història. Els recursos i eines creatives van ser fonamentals en aquest moment, tal com tot el procés previ d’experimentació. No estava escrivint una novel·la, cada relat havia de ser complet i autèntic i em vaig permetre escriure’ls des de diferents llocs. Per això alguns relats estan en primera persona i altres en tercera. Alguns estan en el imperfet, altres en el present. Hi ha relats que són com una fotografia d’una escena que miro des de fora, altres son una reflexió. A vegades el relat dona lloc a un poema, un somni o un diàleg. Molts obren pas a una cançó. Estan ples de referències musicals, artístiques, simbòliques, mitològiques i literàries, tal com Persèfone i Barba Blava, perquè van ser ells – els mites, els símbols, l’art – que em van ajudar a destil·lar creativament les meves vivències per convertir-les en històries.
És com si, en el procés d’escriure Loved, hagués habitat diferents personatges i llocs interns, movent-me segons la necessitat expressiva que cada relat em demanava. Sempre buscant una perspectiva diferent des de la qual mirar la història que estava escrivint. I crec que això va ser absolutament necessari, perquè era el que l’obra, per complir el seu propòsit , em demanava.